SEBASTIÀ SERRANO : ELOGI DE LA LITERATURA

Elogi de la Literatura, notes per no oblidar la conferència del Dr. Sebastià Serrano

Dijous dia 12 de gener, vaig ser dels afortunats que va tenir una cadira a l’Aula Magna (plena a vessar ) de Fundació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

L’acte era assistir a la lliçó inaugural del Curs que va impartir el Dr. Sebastià Serrano, sota el lema: Elogi de la Literatura. Fèia molt , molt temps que no tenia la sensació, que es notava compartida per tots els assistents, d’escoltar una persona sàvia en la definiciò més àmplia de la paraula.

Un llicó que  es va iniciar amb els seus records més personals i afectius envers la institució quan era estudiant a Lleida, recordant el respecte i la curiositat en veure entrar en aquest edifici històric, el professor que el va examinar de Batxillerat lliure a Bellvís.

Sense adonar-nos, ens trobem escoltant conceptes de neurociència d’una forma absolutament entenedora, per explicar-nos perquè el nostre cervell funciona literàriament, una afirmació que avui ja es pot demostrar de forma científica.

Demana insistentment als responsables en cultura que procurin la inversió en lectura i literatura per a tothom, com una forma d’inversió i estalvi en salut, perquè ja són explicables de forma empírica, que lectura i literatura serveixen per a una millora de la salut mental en general, sobretot en temes de preservació de la memòria .

Ens explica detalladament que les emocions són anteriors al raonament. El nostre llenguatge emocional ha de fer conviure raó i emoció i donat que aquesta convivència no és gens fàcil, causa i causarà problemes. Per tant, hi ha sistemes com ara la literatura, que ens ajuden a harmonitzar la raó i la emoció i justifica amb exemples ben entenedors, com a través de la emoció, s’arriba a la raó.

Ens relaciona la literatura amb la ciència -com a matemàtic que és-, fent-nos reflexionar que el fet de llegir literatura, aporta flexibilitat mental, més fluïdesa i originalitat, es a dir creativitat, que defineix com a “fer analogies amb gran facilitat”.

El Sebastià Serrano , tot parlant de forma absolutament planera i sense cap paper a ma, comenta la situació actual de la societat, on l’a emoció que avui prima és “la por”. Les seves conseqüències són el neguit, el desassossec, que es produeixen quan les nostres emocions no “quadra” amb el que diu la nostra part de racionalització . Per ell, qui llegeix comunica millor, i pot ser més empàtic. Com ja ha dit i ens repeteix al llarg de la nit, recomana llegir literatura, perquè permet harmonitzar els elements conscients i els subliminals que hi ha per sota la nostra consciència, enfront d’altres, com per exemples les imatges, que entren de forma molt més directa.

En resum quan s’harmonitza millor és quan s’arriba a un millor equilibri emocional entre raó i emoció.

“La literatura ajuda a la reflexió emocional, en un món com el d’avui”.

Per tant en Sebastià Serrano en parlar-nos de literatura, ens va parlar de ciència, va explicar el concepte neuroliteratura, de salut, de comunicació, de la crisi social actual, i ens va llençar un comentari que no em va passar gens desapercebut :

“al llarg de la civilització les comunitats capaces de desenvolupar literatura els hi servit per sobreviure enfront d’altres que no ho han fet: els ha ajudat a sentir-se fidels , orgullosos i solidaris, és a dir, cohesionats socialment cosa que els ha facilitat la supervivència, enfront altres comunitats que no han arribar a sobreviure per agusta manca de cohesió. “

Com a conclusió tres conceptes encadenats : literatura =emoció=benestar. I per ell el benestar sempre és la base de la felicitat.