viernes, 11 de noviembre de 2011

Parada Cultural. Brasilia

http://youtu.be/sdB70u1rEBYProjecte Parada Cultural a Brasilia. Participo en una assessoria a l'organització Açougue Cultural T-Bone.
<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/sdB70u1rEBY" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

martes, 8 de noviembre de 2011

La primera entrada : el perquè de tot plegat.

Per edat, sóc a la cua d’una generació de bibliotecàries d’aquelles que encara ens van formar  per endreçar fitxes de cartolina en calaixos de fusta o metal.lics, a les quals prèviament hi  havíem posat els encapçalaments d’autors, sistemàtic , matèries, títols i topogràfics a llapis.

Per edat pertanyo a la primera generació que es va  plantejar   la informatització de la biblioteca, pública : en quin programari i si el catàleg  seria en una base de dades local  ....  o quin sería el programari comú , la creació de la base de dades del catàleg col.lectiu  o les connexions on-line.

Per edat pertanyo al col.lectiu que ens ha tocat entomar totes i cadascuna de les versions de programaris i les seves conseqüents migracions de bases de dades. Per formar el personal per tal de poder informatitzar les nostres biblioteques públiques,  i no ho esmento  perquè em cansa només de pensar-hi,  en les línies de comunicació i els seus requeriments tècnics i les converses entorn d’uns temes que en molts casos han estat actes de fe ....  i un dir  .... segur que d’una manera o una altra ens en sortirem.

Aquest preàmbul tipus “abuela cebolleta”,  és per presentar-me i dir  que els que hem estat formats per  crear,  donar neta i endreçada la  informació per als nostres veïns més propers, amb els que compartim  la vida  i miracles de cada dia (anomenats segons l’època usuaris, lectors, clients, ),,, la revolució de la Web. 2.0,   fins ara  l’hem entomat  sense més problemes .

Això no vol dir, que en el meu cas, en aquesta nova etapa de les xarxes socials,  m’hi hagi implicat personalment des del primer dia.
M’ha costat decidir i decidir-me  que  enlloc de llegir i opinar sobre el que han dit escrit els altres, també m’hi posi a dir la meva . Gràcies al Curs per donar-me l'empenta i l'excusa . A veure que passa ...