jueves, 27 de junio de 2013

Efemérides, efemérides ... fa vint anys que tenim vint anys, o més ...


Joan Manuel Serrat entre la discografia més clàssica té una cançó que tots recordem i que fa ...
Ara que tinc 20 anys,
ara que encara tinc força
que no tinc l'ànima morta
i em sento bullir la sang .... 
   Ara que tinc vint anys , 

En motiu del 20è aniversari d'aquesta cançó (i d'això ja en fa molts més de vint), en va fer una versió que deia:
"Fa 20 anys que tinc 20 anys" ... Fa vint anys que tinc vint anys

Perquè aquest preàmbul ?  m'he trobat que professionalment estem en una situació semblant. 
M'aturo a comentar-ho perquè a les nostres comarques portem, un, dos, tres  anys que celebrem  els quinze, vint, vint-i-cinc, i fins i tot trenta aniversari i més aniversaris de la posada en funcionament de biblioteques públiques. 
Només en el tema dels bibliobusos el President d'ACLEBIM, Roberto Soto en un magnífic post al Blog http://www.biblogtecarios.es/robertosoto/dedicado-los-bibliobuses-que-cumplen-anos ,fa recompte de tots els aniversaris que es celebren aquest any, entre ells  tenim el 25è del nostre Bibliobús Garrigues-Segrià i només l'any passat el 30è del Bibliobús Pere Quart.

A les comarques de Lleida, els anys vuitanta van ser els dels inicis de la construcció de la nostra xarxa de biblioteques públiques municipals que sortosament ha seguit fins pràcticament el moment present. Per tant, un altre cas que també es dóna, tornem a obrir noves biblioteques que amplien i traslladen a un nou edifici les primeres que es van crear. 
L' exemple més recent: el passat mes d'abril de 2013 vam inaugurar a Artesa de Segre (La Noguera) el trasllat a un nou edifici de la Biblioteca Pública J. Maluquer i Viladot, que havien estrenat l'any 1985. En el meu cas, en aquesta primera biblioteca vaig coordinar l'endegament del fons i ara he fet de nou el seguiment de la construcció de l'equipament, el trasllat i actualització del fons documental, s'han obert nous serveis bibliotecaris vinculats sobretot a les xarxes socials, s'ha format un nou equip ,,, I aquesta biblioteca, no és un cas aïllat. ( no diran que no n'hi ha per recordar en Serrat).

Als inicis dels vuitanta, la societat civil  des de tots els àmbits i enmig d'una forta crisi va conquistar els espais públics i va creure que la cultura era de la societat. Les institucions creien que hi havia un país per construir, van fer el seu paper convençudes que calia lluitar per l'estat del benestar dels seus ciutadans.

Els professionals que treballem en el món de la biblioteca pública des de sempre hem tingut molt clar que l'accés al coneixement  és públic, lliure i que els servei bàsics han de ser gratuïts. Si de la informació i del coneixement se'n fa un mercadeig ja estem de nou en una societat fracturada, pre democràtica i totalment classista.

Ara, en un moment de caiguda lliure, governats pels mercats que no tenen en compte les persones sinó només els interessos d'una casta, crec que és molt bo que sense cap melangia ens aturem a celebrar el que hem fet, que ens adonem del que tenim, del que no hem de perdre i intentem posar en pràctica allò que en diem "resiliencia" (en psicologia, la capacitat de les persones o els grups de sobreposar-se al dolor emocional per continuar amb la seva vida, i sortir-ne enfortits d'aquestes experiències.) 

Incorporar nous conceptes, sí , repensar-nos de nou en les formes i aprofitar totes les noves eines que tenim a l'abast també,  però no abandonar en allò que creiem bàsic i fonamental.

És a dir : 
encara que ja no tinc 20 anys,
tot i  que no tinc tanta força
no tinc gens  l'ànima morta
i darrerament més que mai,
em sento bullir la sang .



per tant celebrem que hi som, no ??.