miércoles, 31 de octubre de 2012

IMMERSIÓ DIGITAL: ON SOM LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE LLEIDA


 REFLEXIONS EN MOTIU DE LA CLOENDA DE  LA II JORNADA ALMENAR LECTOR :
en el contex actual, quan pensem en la immersió digital, on som les biblioteques públiques de  LLEIDA ?...

Abans de respondre a la pregunta una anotació :
He tornat a veure l’exposició que va produir  el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil,  i que s'exposa en motiu d’aquesta Jornada,  amb el títol : De l’ABC a l’SMS
i en rellegir les lletres del final, no he pogut evitat un somriure, perquè en el poc temps que ha passat,  ja podria ser un altre títol : enlloc de sms,,,, les lletres més adients són whatsApp, twitter... En poc tamps hem adquirit  nou vocabulari  :
descàrrega de fitxers, edició 2.0, era digital, eines 2.0, formats compatibles, gestionar i dinamitzar un projecte, biblioteca híbrida, identitat digital, immersió tecnològica, llibres electrònics, metadades, necessitats, plataformes digitals, prescriptors culturals, repositoris, visibilitat, biblioteca virtual, xarxes socials, Web 2.0, 3.0,,,, 

quan les aplico a la pregunta recurrent que ens fem tots aquest dies, Que en pensem de la situació actual i  futur de la biblioteca pública ,,, 

Crec que la resposta és que: les biblioteques públiques de Lleida ens trobem, allà on són la majoria de les biblioteque que volen  assistir en primera fila a aquesta nova transformació social .

L’altre tema és que a part de la voluntat manifesta per ser-hi,  quines eines i recursos disposem a l'hora d' incorporar-nos.

D’entrada, avui per avui, tots estem en un procés de revisió i reflexió en tots els àmbits. En les darreres trobades de professionals i les que estan en preparació veiem que ens replantegem els espais bibliotecaris, en el sentit de quins usos li donem o li hem de donar a la biblioteca, ens plantegem els canvis en els hàbits en la lectura amb aquests nous dispositius, quins són serveis bàsics que hem de donar als usuaris, o la revisió dels rols dels professionals.

Per explicar on som, puc comentar el cas de la biblioteca d’Almenar com a representativa de moltes biblioteques que tenim als municipis de Lleida, i que en aquest moment  més que  viure un  canvi,  diria que està en evolució permanent. 
 
·        La Biblioteca pública, juntament amb la  comunitat educativa i la cooperació del municipi amb les institucions, son un bon exemple d’un  projecte de suport  a la família  per fomentar la lectura a casa dels més petits i joves i enfortir l’hàbit lector dels més grans, com és "Almenar Lector". 

·        L’accés a Internet i la  informatització en línia dels seus catàlegs fa uns anys,  ja van ser el punt d’inflexió, ara les biblioteques tenen accés a plataformes per descarregar fitxers o  accés  revistes electròniques.  Accedeixen  de mica en mica  a les xarxes socials, per mitjà dels seus Blogs, Webs o Facebook, per tant ja  fa temps que ha començat la seva transformació en una biblioteca híbrida. 

Així,  l’accés al món digital no l’entenem  com un trencament, sinó com una continuïtat i suma de més recursos, que ens servirà tots. 

·        Com ens diuen els que en saben més,  el futur de biblioteca  passa per la participació ciutadana, que generarà els seus propis continguts  d’informació digital. La funció de la biblioteca, en l’accés als llibres electrònics, o a plataformes de tot tipus creiem que serà la d’oferir alguna cosa més que un accés indiscriminat, donaren valor afegit, un esperit crític. És a dir, ni menys ni més com ho hem fet fins ara amb el paper . 

·        En plantejar-nos l’accés als llibres electrònics per mitjà d’aquestes plataformes digitals, a més, també crec que ens toca considerar quina és la nostra pròpia aportació en la protecció i la difusió del nostre patrimoni, perquè podem generar continguts, aportar els nostres fons locals i coneixements en els repositoris i no només ser merament transmisors  ... 

·        Però abans de tot això, haurem de superar aspectes tècnics:  com ens entenem amb tot tipus de formats, veure si ja es desperta la industria editorial, que sembla que sí, i sobretot que a Catalunya puguem sortir amb una plataforma única. I cal tenir clara la part funcional, com hi participem les biblioteques ?. 

·        En relació al prèstec dels llibres electrònics a la nostra comunitat, cal pensar si serà o no un problema accedir a aquests nous dispositius en determinades franjes d’edats, o per raons bàsicament econòmiques.

·        Els professionals ens hem de posar al dia, ens cal aquesta immersió tecnològica en continguts digitals , d’altra banda,  com sempre hem fet fins ara .  

En aquest cas vol dir revisió dels continguts de la formació permanent i facilitats d’accés a la formació sigui virtual o presencial,  per a la gent que hi treballa.  

·        Però també siguem realistes, en aquests moment la majoria de les nostres biblioteques o en escoles viuen una reducció en les seves plantilles, dificultats per cobrir baixes, vacances.

·        Tenim noves biblioteques on els seus ajuntaments, encara que tinguin la  voluntat,  no tenen la possibilitat legal d’ampliar la seva plantilla municipal quan amplien o acaben l’equipament i es traslladen a una nova  biblioteca dotada de més serveis. També cal dir que les partides per al manteniment en els equipaments més grans, se’n mengen d’altres, com poden ser la compra de novetats...

·        En el nostre dia a dia,  constatem encara sense dades estadístiques a la ma, que en començar aquest curs, els canvis d’horaris de les escoles (surten més aviat) i d’alguns instituts que tenen tardes no lectives,  han tingut molta incidència en l’augment d’usuaris infantils i juvenils, que venen directament a fer els deures i passar part de la tarda. Hi ha biblioteques desbordades, a petar per les costures ...  Caldrà habilitar espais d’estudi, per replantejar els criteris deures dels nens si/no ,,,

·        En general hi ha un nivell d’exigència i expectatives dels nostres ciutadans molt alt, que ens agradaria continuar oferint (sobretot pel que fa a les seccions  d’audiovisuals i de les novetats bibliogràfiques d’adults i infantils). Ja sabem que els pressupostos de les administracions són el que són, i ens queda per veure  quines oportunitats tindrem en el camp del llibre digital.

Però a la pregunta si les biblioteques, hi estem preparades ¿? La resposta és sí, perquè no  hi ha alternativa. Hi hem d’estar ,,, si la nostra comunitat així ho necessita i demana.

·        En aquest cas com en altres municipis, tenim al davant un bibliotecari amb un projecte integrador  i un paper actiu,  són prescriptors culturals dins del seu municipi. 

·        Crec que  les biblioteques hem de veure el que s'ha arribat a aconseguir en camp analògic, per traslladar-ho a l’àmbit digital,  entomar els canvis sense por, sobretot ara  en un entorn que no és ni serà favorable a mig termini.  Buscar noves estratègies basades en sumar complicitats i encaminades a lluitar per continuar donant bons serveis. 

·        En aquest moment es detecta un cert esgotament pel treball discontinu de les administracions: sigui a les nostres biblioteques públiques,  o també en les escolars, per exemple amb la continuïtat del projecte Punt Edu. Hi ha molta necessitat que els professionals disposin  d’una una mínima estabilitat per un treball a mig termini, perquè  no tornaré a mencionar el tema pressupostari. 

  • En el dia a dia, el personal de biblioteques públiques aquí a Lleida,  demanen coordinació i no només a nivell tècnic.  Demanen compartir els recursos de forma molt més transversal a nivell institucional i professional  en base a necessitats o interessos comuns. Ho necessiten en temes que influeixen en els eixos de treball a nivell de reglamentació i /o convenis,  a  temes del dia a dia.

Un petit  exemple a les comarques de Lleida, de sumar recursos per compartir-los en una mateixa franja d’edat d’una població, pot ser el “Projecte comú de Lectura del Petit Príncep” de la Xarxa de biblioteques escolars de les comarques de Lleida.  En forma part entre altres entitats, el Servei de biblioteques del Departament de Cultura a través de la Central de Biblioteques.

Aquest projecte,  és una proposta oberta a 18 centres educatius de Lleida ciutat i a una vintena llarga a comarques.  La participació de la Biblioteca Pública de Lleida,  3 biblioteques comarcals de Balaguer , Borges Blanques , Tremp  i Almenar que hi suma el seu propi projecte municipal, fa que  conjuntament puguem treballar la lectura a partir d’un pretext comú, el llibre d’ “El Petit Príncep”, però amb mirades i dimensions diferents en funció de la realitat  i necessitat de cada centre educatiu.

El Servei de Biblioteques a Lleida, participa proporcionant a través de la CEPSE  part dels lots dels llibres  que fan anar les escoles,   i coordina la tramesa dels lots a través de cadascuna de les biblioteques públiques que ho fan arribar als centres de recursos. A més cada biblioteca pot sumar-hi els seus propis recursos i iniciatives ... 
Per acabar,

Les biblioteques en general, generen una estratègia pròpia basada en la vocació i actualment es treballa molt gràcies a les aliances externes de la biblioteca amb la resta de les institucions del municipi, una d’elles l’escola. 

Per tant la situació en general en aquests moments , i la Jornada d’avui n’és un testimoni, és :   viu el dia a dia, sense renunciar a rés, ni a cap dels serveis que donen, i amb voluntat de fer-ho el millor possible en cada situació.

Però això no pot ser a llarg termini.

 Així i tot,  la pregunta bàsica bàsica que sustenta el que hem dit, encara ha de ser aquesta  :

La biblioteca, respon a les necessitats de la meva comunitat ?
Perquè abans n’hauré fet una altra : conec  les necessitats del meu poble ?

 I, Jornades com aquesta,  demostren que sí,  que una gran majoria ho conèixen .