30è ANIVERSARI BIBLIOBÚS PERE QUART.

He transcrit al blog, la meva intervenció a l'acte institucional de celebració de l'aniversari del Bibliobús Pere Quart, que ha tingut lloc a Isona i Conca Dellà els dies 30 de novembre i 1 de desembre, on he parlat de la trajectòria del Bibliobús Pere Quart i la seva funció social .

Els demano que em permetin començar aquesta intervenció sobre el Bibliobús Pere Quart, amb una referencia personal. Aquesta és per l’equip de la La Central de biblioteques de Lleida de l’any 1982 :

les bibliotecàries, Marta Romaní i Antònia Capdevila que es va passar tot el més d’agost a la Central enviant llibres cap al bibliobús perquè s’acabaven …, el tècnic Antoni Giró, la Marta Gassulla l’administrativa que ja no es troba entre nosaltres i el Flori Valls subaltern de tota la vida, tots ells encapçalats per les primeres caps de biblioteques, a la Central de Lleida la Lluïsa Capell, i al Servei de biblioteques, la Dolors Lamarca inspiradores d’aquesta idea, i també tinc un record afectuós a la directora dels SSTT, Carme Torres .

Aquest és l’equip que en arribar per primera vegada a la Central de Lleida, comentàven amb il•lusió l’imminent arribada del Bibliobús.

Un vehicle, el primer de la recentment represa Generalitat que hauria de recórrer poblacions de la comarca del Pallars Jussà. Teníem encara pendent la nova divisió comarcal, on es crearia l’Alta Ribagorça.

Porta el nom de Pere Quart en homenatge a l’escriptor Joan Oliver, i en comunicar-li des de Biblioteques que portaria el seu nom, va saludar l’arribada del bibliobús amb aquest escrit, del qual en llegiré un fragment:

“De Lleida m’arriba la notícia : la Generalitat, a través del seu departament de Biblioteques, ha decidit adquirir i posar en funcionament el primer bibliobús d’una sèrie que en té en projecte. És un fet que m’ha emocionat perquè jo sóc un dels pocs supervivents dels qui aconseguiren de la Conselleria de Cultura, regida aleshores per Carles Pi i Sunyer, el primer Bibliobús de la Península. Jo mateix el vaig conduir més d’una vegada. Això passava durant la guerra. El Bibliobús estava adscrit al Servei de les Biblioteques del Front. Amb ell repartíem llibres i en parlàvem a les casernes, als hospitals de sang i , en temps de calma, al mateix front. No cal que us digui com desitjo que aquesta primera provatura sigui un èxit. També he sabut que aquest servei començarà a les zones més desateses en aquests aspecte, cosa que em sembla molt encertada. Penso que, en un principi, no cal pas donar a conèixer novetats de llibreria sinó, sobretot, obres elementals i formatives sobre la nostra història o que informin els lectors de les característiques dels principals valors de la nostra nació, els passats i els presents. És una feina que pot suplir de moment o complementar, la de l’escola, la qual, per dissort, encara no es trobava prou estesa i consolidada. Sovint un bon llibre val per un mestre i pot despertar una vocació. Perquè els bons llibres instrueixen i eduquen i no hem d’oblidar que sense instrucció i educació, la cultura popular i la mateixa democràcia mai seran satisfactòries.

D’aquí estant em plau felicitar i, si calgués, d’encoratjar els joves, homes i dones, que es disposen a servir una tan noble empresa.

Joan Oliver “Pere Quart”. 1982.

El primer Bibliobús era un furgó Ebro, carrossat específicament a Banyoles per aquesta finalitat. Com a característica puc comentar que portava un matalàs encastat al sostre, per tal que si feia falta s’hi pogués dormir a la nit, i es va fer anar algunes vegades a més d’un petit rentaments incorporat, que va anar molt bé per posar-hi els portallapis i altre material.

La principal característica que ha distingit aquest bibliobús dels altres que funcionen arreu al llarg d’aquests anys, es el tipus d’ itinerància. Donada la distancia entre Lleida i els municipis on dona servei, la ruta s’iniciava el dia 1 de cada mes independentment del dia de la setmana, (és a dir podia caure en diumenge) i al cap de 20 dies consecutius de servei en dissabtes i diumenges inclosos, retornava a Lleida.

La Central de Biblioteques de Lleida, era i continua essent el lloc de parada on es duen a terme les tasques de gestió, reposició dels fons, i de manteniment del vehicle.

Al cap de dos o tres anys, es va canviar la data de sortida al primer dilluns del mes, però continuant amb els 20 dies consecutius, inclosos els caps de setmana.

Aquest furgó carregat de llibres, ara ja es pot dir, més enllà de la tara màxima permesa, va donar servei fins que es va poder renovar als inicis dels anys 90 per un nou vehicle (xassís autocar Pegaso), on també es va aprofitar per modificar la ruta.

Així, l’any 1995 s’amplià la ruta a municipis de la veïna comarca del Pallars Sobirà i també entrant en un nou disseny de l’ itinerari: de dilluns a divendres, per tornar a Lleida a descansar els caps de setmana. Fins aquest any la ruta del Bibliobús va ser un itinerari que va donar servei de forma consecutiva.

L’arribada de l’any 2004, suposa un any d’inflexió pel bibliobús Pere Quart.

1. Entra en funcionament l’actual vehicle (Scannia), que per cert va inaugurar l’actual Conseller en funcions, equipat entre altres, amb un sistema de comunicació via satèl•lit, que permet l’accés a Internet mòbil de banda ampla sense necessitat de xarxes de comunicació terrestres. Això suposa l’accés al servidor de gestió bibliotecària del Catàleg Col•lectiu de la lectura pública i ens permet la gestió bibliotecària en línia i la interconnexió amb la resta de biblioteques del Sistema de Lectura Pública.

2. S’amplia la ruta a 4 nous municipis i es deixa de prestar servei als caps de comarca de Tremp, Pont de Suert, i Sort perquè tots ells ja tenien en aquell moment les biblioteques en fase de projecte o en fase de construcció.

3. La periodicitat s’incrementa, passa de ser mensual, a quinzenal.

4. El bibliobús incorpora 1 bibliotecari, la Leo Canut que forma part del personal tècnic de la Central i és la directora del Bibliobús.

I fins avui, que actualment es planteja de nou la filosofia de les parades, sobretot en el cas que també disposessin d’un punt de lectura estable vinculat al bibliobús.

Al llarg d’aquests anys no cal dir-ho passen pel bibliobús tota una generació de canalla que s’han fet grans veient-lo periòdicament al carrer, a la plaça o vora de l’escola i els que ja no eren tant, els ha acompanyat al llarg de la vida . Els primers s’han endut contes que han trobat remenant pels prestatges i calaixos, més endavant també música i pel•lícules, i a la seva escola han pogut treballar-hi diferents matèries gràcies als lots que els mestres ens demanen. Als més grans ha proporcionat estones de conversa sense pressa, que facilita com a punt de trobada, dona l’accés a la lectura i a la música en comunitats on fins ara no ha estat fàcil l’accés a llibreries i en els darrers anys cada cop més, veiem com des de casa ja s’encomana per Internet el que es necessita i es passa a recollir la comanda en el dia de parada.

Acabaré la meva intervenció destacant que als anys 80, va arrencar aquest projecte, entenent els bibliobusos a Lleida com una línia estratègica de desenvolupament cultural d’un territori liderada pel Departament de Cultura de la Generalitat, explicant a la comunitat que els serveis eren compartits i adaptant-nos a la seva realitat: serveis bibliotecaris de qualitat, a la mida de les seves necessitats.

Un gran exemple per avui en dia.

Ara, donaré la paraula a l’Aleix Gistau, el coneixeu des de fa més de vint anys, i de la seva ma escoltarem a tres persones que ens representen la raó d’aquest servei. Però abans, aprofitaré l’avinentesa per dir que quan el bibliobús Pere Quart comença la seva singladura, en els primers mesos el xofer va ser el en Pep Quintana, d’Arenys de Mar, que poc després va retornar a la seva terra, i des d’aleshores l’Aleix s‘incorpora al bibliobús com el xofer i tècnic auxiliar fins a dia d’avui, ininterrompudament.

Al llarg de molts anys, parlar de l’Aleix és parlar del Bibliobús Pere Quart.

El servei de biblioteca itinerant d’aquesta ruta de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, no ha estat una ruta fàcil.

Ha conduït els diferents vehicle pels ports de muntanya per anar d’una comarca a l’altra amb una climatologia que ja coneixeu més bé que ningú, i gairebé mai ha calgut interrompre el servei, per més que des de la Central patíssim per l’Aleix i el vehicle, perquè el mòbil pel bibliobús va arribar molts anys després. I que en aquest tipus de serveis tant específics, de tracte tant directe i personal amb el públic, la persona és la clau d’un bon servei.

Durant aquesta vintena llarga d’ anys, fins que no va arribar la directora actual, l’Aleix ha estat l’ànima del bibliobús en solitari i avui, amb la Leo Canut, la directora del bibliobús, formen un tàndem indestriable.

Per tant la meva felicitació d’aniversari per a ells i a tots els que al llarg d'aquest anys heu gaudit d'aquest servei.