martes, 11 de diciembre de 2012

Article al PUNT AVUI Suplement Cultura


Al suplement de Cultura del Diari Punt Avui, de dissabte 7 de desembre de 2012, podem llegir l'article de David Marin en motiu de l'aniversari del Bibliobus Pere Quart.
El periodista ha ressaltat els antecedents històrics del Bibliobús, els seus inicis i el perquè del seu nom, Pere Quart, pseudònim de l'escriptor Joan Oliver. Ho trobareu també a,

http://blogs.elpunt.cat/davidmarin/2012/12/07/una-camioneta-carregada-de-llibres/feed/




lunes, 3 de diciembre de 2012

30è ANIVERSARI BIBLIOBÚS PERE QUART.



He transcrit al blog, la meva intervenció a l'acte institucional de celebració de l'aniversari del Bibliobús Pere Quart, que ha tingut lloc a Isona i Conca Dellà els dies 30 de novembre i 1 de desembre, on he parlat de la trajectòria del Bibliobús Pere Quart i la seva funció social .

Els demano que em permetin començar aquesta intervenció sobre el Bibliobús Pere Quart, amb una referencia personal. Aquesta és per l’equip de la La Central de biblioteques de Lleida de l’any 1982 :
les bibliotecàries, Marta Romaní i Antònia Capdevila que es va passar tot el més d’agost a la Central enviant llibres cap al bibliobús perquè s’acabaven …, el tècnic Antoni Giró, la Marta Gassulla l’administrativa que ja no es troba entre nosaltres i el Flori Valls subaltern de tota la vida, tots ells encapçalats per les primeres caps de biblioteques, a la Central de Lleida la Lluïsa Capell, i al Servei de biblioteques, la Dolors Lamarca inspiradores d’aquesta idea, i també tinc un record afectuós a la directora dels SSTT, Carme Torres .

Aquest és l’equip que en arribar per primera vegada a la Central de Lleida, comentàven amb il•lusió l’imminent arribada del Bibliobús.
Un vehicle, el primer de la recentment represa Generalitat que hauria de recórrer poblacions de la comarca del Pallars Jussà. Teníem encara pendent la nova divisió comarcal, on es crearia l’Alta Ribagorça.

Porta el nom de Pere Quart en homenatge a l’escriptor Joan Oliver, i en comunicar-li des de Biblioteques que portaria el seu nom, va saludar l’arribada del bibliobús amb aquest escrit, del qual en llegiré un fragment:

“De Lleida m’arriba la notícia : la Generalitat, a través del seu departament de Biblioteques, ha decidit adquirir i posar en funcionament el primer bibliobús d’una sèrie que en té en projecte. És un fet que m’ha emocionat perquè jo sóc un dels pocs supervivents dels qui aconseguiren de la Conselleria de Cultura, regida aleshores per Carles Pi i Sunyer, el primer Bibliobús de la Península. Jo mateix el vaig conduir més d’una vegada. Això passava durant la guerra. El Bibliobús estava adscrit al Servei de les Biblioteques del Front. Amb ell repartíem llibres i en parlàvem a les casernes, als hospitals de sang i , en temps de calma, al mateix front. No cal que us digui com desitjo que aquesta primera provatura sigui un èxit. També he sabut que aquest servei començarà a les zones més desateses en aquests aspecte, cosa que em sembla molt encertada. Penso que, en un principi, no cal pas donar a conèixer novetats de llibreria sinó, sobretot, obres elementals i formatives sobre la nostra història o que informin els lectors de les característiques dels principals valors de la nostra nació, els passats i els presents. És una feina que pot suplir de moment o complementar, la de l’escola, la qual, per dissort, encara no es trobava prou estesa i consolidada. Sovint un bon llibre val per un mestre i pot despertar una vocació. Perquè els bons llibres instrueixen i eduquen i no hem d’oblidar que sense instrucció i educació, la cultura popular i la mateixa democràcia mai seran satisfactòries.

D’aquí estant em plau felicitar i, si calgués, d’encoratjar els joves, homes i dones, que es disposen a servir una tan noble empresa.
Joan Oliver “Pere Quart”. 1982.


El primer Bibliobús era un furgó Ebro, carrossat específicament a Banyoles per aquesta finalitat. Com a característica puc comentar que portava un matalàs encastat al sostre, per tal que si feia falta s’hi pogués dormir a la nit, i es va fer anar algunes vegades a més d’un petit rentaments incorporat, que va anar molt bé per posar-hi els portallapis i altre material.

La principal característica que ha distingit aquest bibliobús dels altres que funcionen arreu al llarg d’aquests anys, es el tipus d’ itinerància. Donada la distancia entre Lleida i els municipis on dona servei, la ruta s’iniciava el dia 1 de cada mes independentment del dia de la setmana, (és a dir podia caure en diumenge) i al cap de 20 dies consecutius de servei en dissabtes i diumenges inclosos, retornava a Lleida.

La Central de Biblioteques de Lleida, era i continua essent el lloc de parada on es duen a terme les tasques de gestió, reposició dels fons, i de manteniment del vehicle.

Al cap de dos o tres anys, es va canviar la data de sortida al primer dilluns del mes, però continuant amb els 20 dies consecutius, inclosos els caps de setmana.

Aquest furgó carregat de llibres, ara ja es pot dir, més enllà de la tara màxima permesa, va donar servei fins que es va poder renovar als inicis dels anys 90 per un nou vehicle (xassís autocar Pegaso), on també es va aprofitar per modificar la ruta.

Així, l’any 1995 s’amplià la ruta a municipis de la veïna comarca del Pallars Sobirà i també entrant en un nou disseny de l’ itinerari: de dilluns a divendres, per tornar a Lleida a descansar els caps de setmana. Fins aquest any la ruta del Bibliobús va ser un itinerari que va donar servei de forma consecutiva.

L’arribada de l’any 2004, suposa un any d’inflexió pel bibliobús Pere Quart.

1. Entra en funcionament l’actual vehicle (Scannia), que per cert va inaugurar l’actual Conseller en funcions, equipat entre altres, amb un sistema de comunicació via satèl•lit, que permet l’accés a Internet mòbil de banda ampla sense necessitat de xarxes de comunicació terrestres. Això suposa l’accés al servidor de gestió bibliotecària del Catàleg Col•lectiu de la lectura pública i ens permet la gestió bibliotecària en línia i la interconnexió amb la resta de biblioteques del Sistema de Lectura Pública.

2. S’amplia la ruta a 4 nous municipis i es deixa de prestar servei als caps de comarca de Tremp, Pont de Suert, i Sort perquè tots ells ja tenien en aquell moment les biblioteques en fase de projecte o en fase de construcció.
3. La periodicitat s’incrementa, passa de ser mensual, a quinzenal.

4. El bibliobús incorpora 1 bibliotecari, la Leo Canut que forma part del personal tècnic de la Central i és la directora del Bibliobús.

I fins avui, que actualment es planteja de nou la filosofia de les parades, sobretot en el cas que també disposessin d’un punt de lectura estable vinculat al bibliobús.

Al llarg d’aquests anys no cal dir-ho passen pel bibliobús tota una generació de canalla que s’han fet grans veient-lo periòdicament al carrer, a la plaça o vora de l’escola i els que ja no eren tant, els ha acompanyat al llarg de la vida . Els primers s’han endut contes que han trobat remenant pels prestatges i calaixos, més endavant també música i pel•lícules, i a la seva escola han pogut treballar-hi diferents matèries gràcies als lots que els mestres ens demanen. Als més grans ha proporcionat estones de conversa sense pressa, que facilita com a punt de trobada, dona l’accés a la lectura i a la música en comunitats on fins ara no ha estat fàcil l’accés a llibreries i en els darrers anys cada cop més, veiem com des de casa ja s’encomana per Internet el que es necessita i es passa a recollir la comanda en el dia de parada.

Acabaré la meva intervenció destacant que als anys 80, va arrencar aquest projecte, entenent els bibliobusos a Lleida com una línia estratègica de desenvolupament cultural d’un territori liderada pel Departament de Cultura de la Generalitat, explicant a la comunitat que els serveis eren compartits i adaptant-nos a la seva realitat: serveis bibliotecaris de qualitat, a la mida de les seves necessitats.

Un gran exemple per avui en dia.

Ara, donaré la paraula a l’Aleix Gistau, el coneixeu des de fa més de vint anys, i de la seva ma escoltarem a tres persones que ens representen la raó d’aquest servei. Però abans, aprofitaré l’avinentesa per dir que quan el bibliobús Pere Quart comença la seva singladura, en els primers mesos el xofer va ser el en Pep Quintana, d’Arenys de Mar, que poc després va retornar a la seva terra, i des d’aleshores l’Aleix s‘incorpora al bibliobús com el xofer i tècnic auxiliar fins a dia d’avui, ininterrompudament.

Al llarg de molts anys, parlar de l’Aleix és parlar del Bibliobús Pere Quart.

El servei de biblioteca itinerant d’aquesta ruta de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, no ha estat una ruta fàcil.

Ha conduït els diferents vehicle pels ports de muntanya per anar d’una comarca a l’altra amb una climatologia que ja coneixeu més bé que ningú, i gairebé mai ha calgut interrompre el servei, per més que des de la Central patíssim per l’Aleix i el vehicle, perquè el mòbil pel bibliobús va arribar molts anys després. I que en aquest tipus de serveis tant específics, de tracte tant directe i personal amb el públic, la persona és la clau d’un bon servei.

Durant aquesta vintena llarga d’ anys, fins que no va arribar la directora actual, l’Aleix ha estat l’ànima del bibliobús en solitari i avui, amb la Leo Canut, la directora del bibliobús, formen un tàndem indestriable.

Per tant la meva felicitació d’aniversari per a ells i a tots els que al llarg d'aquest anys heu gaudit d'aquest servei.

miércoles, 31 de octubre de 2012

IMMERSIÓ DIGITAL: ON SOM LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE LLEIDA


 REFLEXIONS EN MOTIU DE LA CLOENDA DE  LA II JORNADA ALMENAR LECTOR :
en el contex actual, quan pensem en la immersió digital, on som les biblioteques públiques de  LLEIDA ?...

Abans de respondre a la pregunta una anotació :
He tornat a veure l’exposició que va produir  el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil,  i que s'exposa en motiu d’aquesta Jornada,  amb el títol : De l’ABC a l’SMS
i en rellegir les lletres del final, no he pogut evitat un somriure, perquè en el poc temps que ha passat,  ja podria ser un altre títol : enlloc de sms,,,, les lletres més adients són whatsApp, twitter... En poc tamps hem adquirit  nou vocabulari  :
descàrrega de fitxers, edició 2.0, era digital, eines 2.0, formats compatibles, gestionar i dinamitzar un projecte, biblioteca híbrida, identitat digital, immersió tecnològica, llibres electrònics, metadades, necessitats, plataformes digitals, prescriptors culturals, repositoris, visibilitat, biblioteca virtual, xarxes socials, Web 2.0, 3.0,,,, 

quan les aplico a la pregunta recurrent que ens fem tots aquest dies, Que en pensem de la situació actual i  futur de la biblioteca pública ,,, 

Crec que la resposta és que: les biblioteques públiques de Lleida ens trobem, allà on són la majoria de les biblioteque que volen  assistir en primera fila a aquesta nova transformació social .

L’altre tema és que a part de la voluntat manifesta per ser-hi,  quines eines i recursos disposem a l'hora d' incorporar-nos.

D’entrada, avui per avui, tots estem en un procés de revisió i reflexió en tots els àmbits. En les darreres trobades de professionals i les que estan en preparació veiem que ens replantegem els espais bibliotecaris, en el sentit de quins usos li donem o li hem de donar a la biblioteca, ens plantegem els canvis en els hàbits en la lectura amb aquests nous dispositius, quins són serveis bàsics que hem de donar als usuaris, o la revisió dels rols dels professionals.

Per explicar on som, puc comentar el cas de la biblioteca d’Almenar com a representativa de moltes biblioteques que tenim als municipis de Lleida, i que en aquest moment  més que  viure un  canvi,  diria que està en evolució permanent. 
 
·        La Biblioteca pública, juntament amb la  comunitat educativa i la cooperació del municipi amb les institucions, son un bon exemple d’un  projecte de suport  a la família  per fomentar la lectura a casa dels més petits i joves i enfortir l’hàbit lector dels més grans, com és "Almenar Lector". 

·        L’accés a Internet i la  informatització en línia dels seus catàlegs fa uns anys,  ja van ser el punt d’inflexió, ara les biblioteques tenen accés a plataformes per descarregar fitxers o  accés  revistes electròniques.  Accedeixen  de mica en mica  a les xarxes socials, per mitjà dels seus Blogs, Webs o Facebook, per tant ja  fa temps que ha començat la seva transformació en una biblioteca híbrida. 

Així,  l’accés al món digital no l’entenem  com un trencament, sinó com una continuïtat i suma de més recursos, que ens servirà tots. 

·        Com ens diuen els que en saben més,  el futur de biblioteca  passa per la participació ciutadana, que generarà els seus propis continguts  d’informació digital. La funció de la biblioteca, en l’accés als llibres electrònics, o a plataformes de tot tipus creiem que serà la d’oferir alguna cosa més que un accés indiscriminat, donaren valor afegit, un esperit crític. És a dir, ni menys ni més com ho hem fet fins ara amb el paper . 

·        En plantejar-nos l’accés als llibres electrònics per mitjà d’aquestes plataformes digitals, a més, també crec que ens toca considerar quina és la nostra pròpia aportació en la protecció i la difusió del nostre patrimoni, perquè podem generar continguts, aportar els nostres fons locals i coneixements en els repositoris i no només ser merament transmisors  ... 

·        Però abans de tot això, haurem de superar aspectes tècnics:  com ens entenem amb tot tipus de formats, veure si ja es desperta la industria editorial, que sembla que sí, i sobretot que a Catalunya puguem sortir amb una plataforma única. I cal tenir clara la part funcional, com hi participem les biblioteques ?. 

·        En relació al prèstec dels llibres electrònics a la nostra comunitat, cal pensar si serà o no un problema accedir a aquests nous dispositius en determinades franjes d’edats, o per raons bàsicament econòmiques.

·        Els professionals ens hem de posar al dia, ens cal aquesta immersió tecnològica en continguts digitals , d’altra banda,  com sempre hem fet fins ara .  

En aquest cas vol dir revisió dels continguts de la formació permanent i facilitats d’accés a la formació sigui virtual o presencial,  per a la gent que hi treballa.  

·        Però també siguem realistes, en aquests moment la majoria de les nostres biblioteques o en escoles viuen una reducció en les seves plantilles, dificultats per cobrir baixes, vacances.

·        Tenim noves biblioteques on els seus ajuntaments, encara que tinguin la  voluntat,  no tenen la possibilitat legal d’ampliar la seva plantilla municipal quan amplien o acaben l’equipament i es traslladen a una nova  biblioteca dotada de més serveis. També cal dir que les partides per al manteniment en els equipaments més grans, se’n mengen d’altres, com poden ser la compra de novetats...

·        En el nostre dia a dia,  constatem encara sense dades estadístiques a la ma, que en començar aquest curs, els canvis d’horaris de les escoles (surten més aviat) i d’alguns instituts que tenen tardes no lectives,  han tingut molta incidència en l’augment d’usuaris infantils i juvenils, que venen directament a fer els deures i passar part de la tarda. Hi ha biblioteques desbordades, a petar per les costures ...  Caldrà habilitar espais d’estudi, per replantejar els criteris deures dels nens si/no ,,,

·        En general hi ha un nivell d’exigència i expectatives dels nostres ciutadans molt alt, que ens agradaria continuar oferint (sobretot pel que fa a les seccions  d’audiovisuals i de les novetats bibliogràfiques d’adults i infantils). Ja sabem que els pressupostos de les administracions són el que són, i ens queda per veure  quines oportunitats tindrem en el camp del llibre digital.

Però a la pregunta si les biblioteques, hi estem preparades ¿? La resposta és sí, perquè no  hi ha alternativa. Hi hem d’estar ,,, si la nostra comunitat així ho necessita i demana.

·        En aquest cas com en altres municipis, tenim al davant un bibliotecari amb un projecte integrador  i un paper actiu,  són prescriptors culturals dins del seu municipi. 

·        Crec que  les biblioteques hem de veure el que s'ha arribat a aconseguir en camp analògic, per traslladar-ho a l’àmbit digital,  entomar els canvis sense por, sobretot ara  en un entorn que no és ni serà favorable a mig termini.  Buscar noves estratègies basades en sumar complicitats i encaminades a lluitar per continuar donant bons serveis. 

·        En aquest moment es detecta un cert esgotament pel treball discontinu de les administracions: sigui a les nostres biblioteques públiques,  o també en les escolars, per exemple amb la continuïtat del projecte Punt Edu. Hi ha molta necessitat que els professionals disposin  d’una una mínima estabilitat per un treball a mig termini, perquè  no tornaré a mencionar el tema pressupostari. 

  • En el dia a dia, el personal de biblioteques públiques aquí a Lleida,  demanen coordinació i no només a nivell tècnic.  Demanen compartir els recursos de forma molt més transversal a nivell institucional i professional  en base a necessitats o interessos comuns. Ho necessiten en temes que influeixen en els eixos de treball a nivell de reglamentació i /o convenis,  a  temes del dia a dia.

Un petit  exemple a les comarques de Lleida, de sumar recursos per compartir-los en una mateixa franja d’edat d’una població, pot ser el “Projecte comú de Lectura del Petit Príncep” de la Xarxa de biblioteques escolars de les comarques de Lleida.  En forma part entre altres entitats, el Servei de biblioteques del Departament de Cultura a través de la Central de Biblioteques.

Aquest projecte,  és una proposta oberta a 18 centres educatius de Lleida ciutat i a una vintena llarga a comarques.  La participació de la Biblioteca Pública de Lleida,  3 biblioteques comarcals de Balaguer , Borges Blanques , Tremp  i Almenar que hi suma el seu propi projecte municipal, fa que  conjuntament puguem treballar la lectura a partir d’un pretext comú, el llibre d’ “El Petit Príncep”, però amb mirades i dimensions diferents en funció de la realitat  i necessitat de cada centre educatiu.

El Servei de Biblioteques a Lleida, participa proporcionant a través de la CEPSE  part dels lots dels llibres  que fan anar les escoles,   i coordina la tramesa dels lots a través de cadascuna de les biblioteques públiques que ho fan arribar als centres de recursos. A més cada biblioteca pot sumar-hi els seus propis recursos i iniciatives ... 
Per acabar,

Les biblioteques en general, generen una estratègia pròpia basada en la vocació i actualment es treballa molt gràcies a les aliances externes de la biblioteca amb la resta de les institucions del municipi, una d’elles l’escola. 

Per tant la situació en general en aquests moments , i la Jornada d’avui n’és un testimoni, és :   viu el dia a dia, sense renunciar a rés, ni a cap dels serveis que donen, i amb voluntat de fer-ho el millor possible en cada situació.

Però això no pot ser a llarg termini.

 Així i tot,  la pregunta bàsica bàsica que sustenta el que hem dit, encara ha de ser aquesta  :

La biblioteca, respon a les necessitats de la meva comunitat ?
Perquè abans n’hauré fet una altra : conec  les necessitats del meu poble ?

 I, Jornades com aquesta,  demostren que sí,  que una gran majoria ho conèixen .  

viernes, 26 de octubre de 2012

Ara fa 9 anys .., Un nou vehicle a la ruta del Biblibús Garrigues-Segrià,


En el año 1988 el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya, inaugura  el servicio del Bibliobús Garrigues-Segrià.

En el año 2003 el Departamento de Cultura estrenó un nuevo vehículo para sustituir el existente, con el objetivo de mejorar sus prestaciones técnicas, tanto desde el punto de vista mecánico como del habitáculo para que permitiera ampliar la oferta de servicios bibliotecarios, centrándose sobre todo en las nuevas tecnologías de la información .

En aquel momento se construyó un nuevo prototipo que introdujo mejoras y nuevas prestaciones con respecto a los existentes, como por ejemplo un lateral extensible o un dispositivo de acceso para personas con problemas de mobilidad.  Sé amplió la oferta de material disponible en cualquier soporte y ofreció nuevos servicios como acceso a internet, consulta de CD-Roms y DVDs, ofimática para los usuarios.
La principal novedad era el equipo de comunicación vía satélite que  permite la gestión bibliotecaria automatizada e integrada al Catálogo colectivo de la Lectura Pública (CCLP) y la consulta a internet. La solución tecnológica adoptada  permite una gran flexibilidad de cara a posibles modificaciones de la ruta, sin ningún coste adicional, ni ningún gasto relativo a comunicaciones para los municipios a los que presta servicio ya que no lleva asociada la contratación de ningún tipo de línea de comunicación terrestre fija.
Respecto a la ruta se reordenó el servicio de cinco poblaciones inferiores a 3.000 hab. con deficientes equipos bibliotecarios, que se incorporaron a la ruta del bibliobús, para complementar sus servicios.

Las prestaciones de este bibliobús facilitaron que los ciudadanos de los municipios de su ruta disfrutaran  de unos servicios en igualdad de condiciones que en otras zonas más dotadas de servicios bibliotecarios.
En aquel momento permitió plantear objetivos muy ambiciosos:

• Ofrecer un nuevo modelo de servicios móviles.
• Crear un servicio de bibliobús con los mismos recursos tecnológicos disponibles que en una   biblioteca estable.
• Facilitar el acceso a internet como fuente de información a los habitantes de esta zona.
• Agilizar la gestión bibliotecaria.
• Ofrecer servicios de valor añadido (correo electrónico, etc.) en el bibliobús.
• Aumentar los puntos de servicio a otros municipios que hasta el momento carecían de parada.
Al cabo de 9 años, no cabe la menor duda del acierto del esfuerzo que supuso crear este bibliobús en su dia.  

Feliz aniversario a todos los ciudadanos de los 22 municipios de Lleida,  que pueden acceder este magnífico servicio .

jueves, 25 de octubre de 2012

lectura, llibres i ordinadors: PROGRAMA II JORNADA ALMENAR LECTOR

http://jornadaalmenarlector.blogspot.com.es/    
PROGRAMA II JORNADA ALMENAR LECTOR.lectura, llibres i ordinadors

He participat en la cloenda d'aquesta Jornada, tot un exemple del que es pot fer en un petit municipi de menys de 5.000 habitants a pocs quilòmetres de Lleida, en el moment que s'aposta de forma global per fomentar la lectura de forma coordinada entre la biblioteca municipal i l'escola.
 
 

sábado, 15 de septiembre de 2012

LA DIADA NACIONAL DE L' 11 DE SETEMBRE A LA RESTA DE CATALUNYA.

En motiu de la celebració dels actes de la Diada Nacional de Catalunya a Mollerussa, l'Ajuntament i el Consell comarcal del Pla d'Urgell van convidar a l'A. A. Xafatolls a fer el discurs durant l'ofrena floral, donat que  recentment ha fet els seus 25 anys d'història. Aquesta associació atlètica és una entitat molt arrelada a la comarca i que a més de participar en els reptes propis de les curses,  al llarg d’aquests anys ha organitzat moltes proves atlètiques, col•laborat i  vetllat per  moure Mollerussa, als mollerussencs i a la comarca tant com ha pogut.

El parlament va anar a càrrec del Jaume Suau, que en fòu el primer president. Es pot consultar a la Web de l'Associació : http://www.xafatolls.cat/
Donat el caràcter històric de la  Diada d'aquest 2012, ho destaco com un exemple il.lustratiu del que va passar fòra de Barcelona, arreu de Catalunya. En aquest cas el parlament d'una associació esportiva  en un municipi cap de comarca, de les Terres de Lleida.
En destacaría  aquests fragments:
Les terres de Lleida, en la història, han estat un constant fer i desfer. Al llarg del temps han sofert fortes sotragades. ...

Cada guerra, la desfeta per refer-se en cada pau. Així ha estat un i altre cop: 1464, 1662, 1707, 1810, 1938. Setges, assalts, saquejos, destrucció, morts, exilis. I tot seguit, treball, abnegació, esforç, tossuderia, voluntat d’ésser.
....
Aquesta terra nostra s’ha resistit sempre a ser vençuda i conquerida. Les malvestats han estat sempre vençudes per la fidelitat a la terra. Els anys joiosos de creixement i progrés coincideixen amb el retrobament de les nostres terres amb les arrels catalanes.
Són temps de resistir, i perquè no, d’oposar-nos a ser vençuts i conquerits per la nostra comoditat. Treballem, esforcem-nos, però sobretot tinguem voluntat d’ésser. No ens ho retallem!!!

I l’essència de l’esport que practica i predica l’A.A. Xafatolls és precisament la d’oferir resistència: a les distàncies, a la superació personal, al temps... El repte de les curses de fons partint de lo simple i de lo més senzill – tan sols cal un parell de sabatilles per córrer -. I això és el que ens ha fet grans, perquè fent bona la frase que ens deixà en llegat José de Saramago: 
“Només si ens aturem a pensar en les petites coses arribarem a comprendre les grans”.

....  Però sobretot hem creat un caliu social d’amistat. El lema que ens acompanya i que podeu veure a la nostra pàgina web és el de “Xafatolls més que un club,una colla d’amics”, i ara més que mai fa falta aquesta convivència i aquesta formació i cura integral de la persona. S’ha avançat moltíssim en el coneixement del cos humà però, com també deia el mencionat Saramago, cada vegada sabem menys lo que és un ser humà.
Com deia abans, l’11 de setembre de 1714 ens va ensenyar el valor de ser resistents i cal tenir-ho en compte pel present i pel futur que ens espera. Depèn de nosaltres que el moment actual ens el prenguem com una derrota o com una resistència que cal oferir als continus atacs que estem rebent per tal de poder arribar allà on només nosaltres sabem la fita que volem aconseguir. No fer-ho ni intentar-ho seria una derrota.
Des de l’A.A. Xafatolls us invitem a unir-vos per, de forma senzilla i agradable, ens puguem anar fent cada cop més resistents.


miércoles, 28 de marzo de 2012

Imagineu el futur de la biblioteca pública ?

Com Imagineu el futur de la biblioteca pública,
Aquesta és la pregunta que se’ns va plantejar per tancar la Taula Rodona:

La Biblioteca a la recerca de complicitats per donar resposta a la comunitat, del dia 22 de març a Cervera, en el transcurs de les Quartes Jornades del Grup de les Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO.

La resposta, és la que segueix  (ja més endreçadeta), i que ja posats, pot ser la nota d'introducció d'una llarga sèrie de reflexions ...

En el meu cas, imaginar i desitjar no ho puc evitar, ara van de la mà. El futur de la biblioteca pública, més que mai seran les persones,

que porten la direcció de la biblioteca: han de saber detectar les necessitats de la seva comunitat més que mai, desenvolupar un model de biblioteca propi amb un projecte de serveis per donar respostes i de la ma d’una comunitat d’usuaris més dinàmica, participativa, que els recolzarà en els objectius perquè hi estarà implicada i també seran els seus.

que formen part dels equips de treball de les biblioteques, dels agents socials i educadors del municipi: tots ells treballaran molt més conjuntament els temes de caire social de la seva comunitat.

 que tenen responsabilitats envers la biblioteca dins l’equip de govern del municipi: regidors, gerents, tècnics de cultura ... en molts casos espero que continuïn, i sinó, ja es l'hora que treballin conjuntament i en confiança amb la direcció de la biblioteca per un model comú de serveis a la comunitat.

Passa també per les persones:

que treballen en els serveis de suport a les biblioteques: han de poder desenvolupar les funcions que estableix el marc legal. Disposar d’eixos de treball clars i definits per continuar el suport i serveis a les biblioteques, en funció dels seus projectes. I obrir o reforçar noves línies, encaminades a serveis d'atenció més personalitzada als equips de les biblioteques i si és possible, que siguin fruït de la seva demanda: trobades puntuals en espais més informals per poder intercanviar els seus neguits del dia a dia davant d’aquests nous escenaris, canalitzar consultes ràpides, disposar de documents orientadors, criteris unificats i eines de suport o de treball comunes, (com un manual d’ acollida per nous regidors), per posar un sol exemple ...

 que són els responsables polítics i els dirigents dels diferents organismes supramunicipals i del govern: han d’aplicar les seves competències i participar en el suport als municipis, que són els titulars de la prestació del servei de biblioteca pública, amb la voluntat  de compartir, de sumar i de treballar de forma coordinada.

Si s'ha de dir en versió Twitter:
Penso que el futur de la biblioteca pública PASSA PER CREAR UNA XARXA DE COMPLICITATS i IMPLICACIÓ ENTRE LES PERSONES.



Amén.
















miércoles, 21 de marzo de 2012

PARTICIPACIÓ A LES JORNADES



Quartes Jornades Interprofessionals del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO, sota el lema : Biblioteca pública: comunitat i participació
CERVERA 22  i 23 de març. 

 
http://www.unescocat.org/
 
Un dels eixos d'aquestes Jornades serà com la biblioteca respon a la comunitat.  I quan ens referim a la comunitat ens referim a les de qualsevol tipologia, petites i grans. 
Dijous 22 de març, participo a la Taula Rodona : "La biblioteca a la cerca de complicitats per donar respostes a la comunitat".
La meva intervenció és centrarà en les més petites,  les que no arriben als 3.000 habitants i conseqüentment, no ho tenen fàcil a l’hora de dotar-se de serveis bibliotecaris.
En concret explicaré l'experiència en la creació i posada en funcionament del servei dels bibliobusos a 5 comarques de Lleida: el Pallars Jussà, Pallars Sobirà, L'Alta Ribagorça, Les Garrigues i una part del Segrià, tot un repte que enguany compleix els 30 anys de la seva posada en funcionament.
Aquest servei ofereix el préstec de llibres, revistes, música, cinema i documentals i també préstec de lots, a clubs de lectura, escoles i altres institucions del municipi. Recull i difon informació local i comarcal, proporciona informació bibliogràfica i préstec interbibliotecari amb la resta de biblioteques del SLPC.
En resum, disposa dels mateixos recursos bibliotecaris i en les mateixes condicions que les biblioteques publiques de zones més grans, dotades de serveis bibliotecaris estables.
El nostres bibliobusos, disposen d’Internet via satèl·lit, serveis d’ofimàtica i d’accés a recursos electrònics.
Per tant, permeten  oferir serveix personalitzats d’informació i cada cop més els usuaris des de casa, tenen accés via Internet al catàleg dels fons i fan arribar la comanda del que desitgen sobre un autor o llibre concret, o bé que sobre una temètica, via e-mail, per telèfon, o hi van personalment a portar-la, el dia de la parada al poble. 
El dia que el bibliobús arriba, recullen la comanda (llibres, música, pel.lícules...) que prèviament s'ha preparat, pot ser que siguin fons del mateix bibliobús o que aquest l'hagi demanat en prèstc interbibliotecari a altres biblioteques.
 
El Bibliobus és una bona resposta a les necessitats d’un territori de característiques molt específiques com són les comarques de Lleida, que tenim 231 municipis dels quals no arriben als trenta els que passen dels 3.000 habitants.





miércoles, 29 de febrero de 2012

SE RECOMIENDA : ARTÍCULO y JORNADES INTERPROFESSIONALS GRUP BIBLIOTEQUES CATALANES ASSOCIADES A LA UNESCO

Damos la voz a tantos para expresar opiniones con tan poca sustáncia ... y lo mejorcito, aquello que lees mientras con la cabeza vas asintiendo, como los perritos de los coches "seiscientos", los recuerdan ? al final, suspiras,  te dices pués sí,  te lo guardas, porqué conoces al autor, y sabes de su común sentido común ,,,,
Es lo que me passa cuando leo por ejemplo Tanto por tan poco . La Biblioteca un Servicio social Básico, de Roberto Soto,  http://www.biblogtecarios.es/robertosoto/tanto-por-tan-poco-la-biblioteca-un-servicio-social-basico.




A los que buscamos complicidades, les apunto  esta convocatòria :
El Grupo de Bibliotecas Catalanas Asociadas a la UNESCO, prepara las
"Quartes Jornades Interprofessionals ,  BIBLIOTECA PÚBLICA : COMUNITAT I PARTICIPACIÓ. Cervera (Lleida), 22 y 23 de marzo de 2012.

En esta quarta edición se plantean tres ejes de reflexión : como la biblioteca responde a la comunidad, como la comunidad  ve la biblioteca y com trabajan biblioteca y comunidad. http://www.unescocat.org/

 Participaré en una Mesa con el lema : La biblioteca en la búsqueda de complicidades para dar respuestas a la comunidad.
Mi propuesta tratarà de explicar el paper que desempeñan los bibliobuses de las comarcas de Lleida, y como se tejen complicidades a través de nuestras rutas.
Las bibliotecas públicas que forman parte del col.lectivo del Grupo de Bibliotecas Catalanas Asociadas a la Unesco, son un grupo a tener en cuenta:  profesionales, rigurosas, humanas y  con una visión clara de los valores que la biblioteca pública debe transmitir y siempre planteandose los nuevos retos que la comunidad nos demanda como respuesta a sus necesidades, para convertirse en "bibliotecas socialmente responsables".

domingo, 5 de febrero de 2012

Bibliobuses en Marruecos.

 Notícias que saltan a la vista cuando menos te lo esperas :

Marruecos recurrirá a los bibliobuses para fomentar la lectura.
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1093708

martes, 17 de enero de 2012

PUBLICACIÓ D'UN NOU LLIBRE

Història de l'atletisme a les Terres de Lleida. 25 anys de l'Associació Atlètica Xafatolls. Coord.: Jaume Suau. Mollerussa : A.A. Xafatolls, 2011. 214 pàg.

No hi massa publicacións dedicades a donar a conèixer temàtiques específiques, com ara l'atletisme, dins del contex de les nostres comarques. Val la pena ressaltar l'esforç fet per aquesta associació per tal de donar-ho a conèixer i difondre el que han fet al llarg dels seus 25 anys d'història.
El llibre té una primera  primera part prou interessant on fa unes  pinzellades dels  origens de les curses a peu a les comarques de Lleida fins l'actualitat. Després, ja es centra en l'atletisme a Mollerussa per passar a una tercera part molt entranyable i entretinguda de llegir, on per commemorar la seva efemèride, aquesta associació explica les seves principals  activitats, algunes destacables per la seva creativitat, i dona la veu a la seva gent i als clubs que els acompanyen en el seu camí de suors, esforços i satisfaccions. 
Recomanat per aquells interessats en el tema i en general pels que volen conèixer una aproximació històrica del seu territori fins ara poc tractada i una radiografia actual del que representa viure avui en dia, la vida en funció d'una passió : còrrer.

lunes, 16 de enero de 2012

SEBASTIÀ SERRANO : ELOGI DE LA LITERATURA

Elogi de la Literatura, notes per no oblidar la conferència del Dr. Sebastià Serrano

Dijous dia 12 de gener, vaig ser dels afortunats que va tenir una cadira a l’Aula Magna (plena a vessar ) de Fundació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

L’acte era assistir a la lliçó inaugural del Curs que va impartir el Dr. Sebastià Serrano, sota el lema: Elogi de la Literatura. Fèia molt , molt temps que no tenia la sensació, que es notava compartida per tots els assistents, d’escoltar una persona sàvia en la definiciò més àmplia de la paraula.
Un llicó que  es va iniciar amb els seus records més personals i afectius envers la institució quan era estudiant a Lleida, recordant el respecte i la curiositat en veure entrar en aquest edifici històric, el professor que el va examinar de Batxillerat lliure a Bellvís.
Sense adonar-nos, ens trobem escoltant conceptes de neurociència d’una forma absolutament entenedora, per explicar-nos perquè el nostre cervell funciona literàriament, una afirmació que avui ja es pot demostrar de forma científica.
Demana insistentment als responsables en cultura que procurin la inversió en lectura i literatura per a tothom, com una forma d’inversió i estalvi en salut, perquè ja són explicables de forma empírica, que lectura i literatura serveixen per a una millora de la salut mental en general, sobretot en temes de preservació de la memòria .

Ens explica detalladament que les emocions són anteriors al raonament. El nostre llenguatge emocional ha de fer conviure raó i emoció i donat que aquesta convivència no és gens fàcil, causa i causarà problemes. Per tant, hi ha sistemes com ara la literatura, que ens ajuden a harmonitzar la raó i la emoció i justifica amb exemples ben entenedors, com a través de la emoció, s’arriba a la raó.

Ens relaciona la literatura amb la ciència -com a matemàtic que és-, fent-nos reflexionar que el fet de llegir literatura, aporta flexibilitat mental, més fluïdesa i originalitat, es a dir creativitat, que defineix com a “fer analogies amb gran facilitat”.

El Sebastià Serrano , tot parlant de forma absolutament planera i sense cap paper a ma, comenta la situació actual de la societat, on l’a emoció que avui prima és “la por”. Les seves conseqüències són el neguit, el desassossec, que es produeixen quan les nostres emocions no “quadra” amb el que diu la nostra part de racionalització . Per ell, qui llegeix comunica millor, i pot ser més empàtic. Com ja ha dit i ens repeteix al llarg de la nit, recomana llegir literatura, perquè permet harmonitzar els elements conscients i els subliminals que hi ha per sota la nostra consciència, enfront d’altres, com per exemples les imatges, que entren de forma molt més directa.
En resum quan s’harmonitza millor és quan s’arriba a un millor equilibri emocional entre raó i emoció.
“La literatura ajuda a la reflexió emocional, en un món com el d’avui”.

Per tant en Sebastià Serrano en parlar-nos de literatura, ens va parlar de ciència, va explicar el concepte neuroliteratura, de salut, de comunicació, de la crisi social actual, i ens va llençar un comentari que no em va passar gens desapercebut :

“al llarg de la civilització les comunitats capaces de desenvolupar literatura els hi servit per sobreviure enfront d’altres que no ho han fet: els ha ajudat a sentir-se fidels , orgullosos i solidaris, és a dir, cohesionats socialment cosa que els ha facilitat la supervivència, enfront altres comunitats que no han arribar a sobreviure per agusta manca de cohesió. “
Com a conclusió tres conceptes encadenats : literatura =emoció=benestar. I per ell el benestar sempre és la base de la felicitat.